Biografia

ricarterec

José María Ricarte Bescós (1932-2010), des de la seva càtedra a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​ha estat durant més de tres dècades la referència principal de la creativitat publicitària a la universitat espanyola. I el seu llibre, Creativitat i Comunicació persuasiva (1999), ha estat un manual d’obligada lectura per a milers de graduats en Publicitat, molts dels quals representen avui el millor de la professió publicitària a Espanya.

Nascut a Lillo (Toledo), on els seus pares exercien de mestres, Ricarte va viure la seva primera infància a Bermeo (Biscaia) i a Jaca (Osca). Als 12 anys la família fixa la seva residència a Saragossa, on José María obtindrà a mitjans dels anys 50 la llicenciatura en Dret. Es trasllada a Barcelona, ​​després d’haver guanyat una plaça de funcionari del Banc d’Espanya, i allà descobreix la seva primera vocació: el cinema.

Ricarte col·labora en diferents activitats del Cinema-Club Monterols, on imparteix la seva primera conferència: “La història del cinema en color”, al maig de 1958. Hi treballa com a meritori de producció i després com a guionista en diversos llargmetratges de les productores Balcazar, Este Films i Antonio Isasi. Amb els seus amics del Monterols, Emilio Martos (ajudant de direcció) i Paco Pérez-Dolz (director), Ricarte participa com a responsable del guió en una de les joies del cinema negre espanyol de tots els temps, A tiro limpio (1963). Va escriure aquest guió a partir d’un dels seus propis relats, La senda roja, inspirat en la vida dels maquis catalans José Luis Facerías i Quico Sabater.

El primer contacte de Ricarte amb la publicitat sorgeix en 1965, quan és reclutat per Emilio Martos per a la nòmina de guionistes i realitzadors d’espots publicitaris de la World Wide, la productora audiovisual de Víctor Sagi, amb Leopoldo Rodés de vicepresident, i dirigida per Martos en un racó dels Estudis Iquino al Paral·lel barceloní. El 1967, dels 213 espots lliurats per la World Wide, 79 van ser realitzats per Ricarte. Del seu pas per la World Wide naixerà realment el vincle professional de Ricarte amb la creativitat publicitària. En el període comprès entre 1968 i 1983 José María Ricarte va ser, successivament, director creatiu d’Estil, Assessors de Publicitat, Consellers de Publicitat i RSCG-Barcelona, ​​agències vinculades al Grupo Sagi. Com a Director Creatiu d’Assessors de Publicitat, per exemple, Ricarte encarrega al creatiu freelance i escriptor Javier Coma un eslògan per a una competició internacional organitzada pel Barça. I és així com neix el 29 d’octubre de 1973 l’eslògan publicitari “El Barça és més que un club“, que el Futbol Club Barcelona transformaria l’any següent en lema popular durant els actes de celebració del 75 aniversari. El 1984 Ricarte funda la seva pròpia agència, Sistemes de Comunicació Publicitària, i consolida immediatament la seva relació professional amb la Universitat Autònoma de Barcelona com a membre del cos de professors de la llicenciatura en Publicitat i Relacions Públiques.

Ricarte abandona paulatinament la professió de creatiu publicitari, obté el Doctorat en Publicitat a 1991 i la Càtedra en 1998. A l’any següent publica el seu llibre Creatividad y Comunicación persuasiva i el 2002 funda el grup de recerca Publiradio. Com a catedràtic de Creativitat Publicitària, José María Ricarte és convidat per diferents universitats espanyoles per pronunciar conferències i impartir classes de creativitat en nombrosos cursos de postgrau. La llavor del pensamiento ricartiano s’expandeix amb gran energia en les dues últimes dècades de la seva vida per tota la geografia espanyola. Una de les seves últimes intervencions va ser a l’abril de 2010, com a codirector del I Congrés Publiradio sobre “El poder creativo de la palabra”, on va defensar amb entusiasme la vigència de la força comunicativa de la paraula en un món d’imatges, i com instrument necessari per a l’expressió de les idees.

Ricarte és el responsable de dotar la Creativitat del cos teòric i científic que la Publicitat necessitava per fonamentar com a disciplina de les Ciències de la Comunicació, fins al punt de reclamar que en totes les llicenciatures hagués una assignatura anomenada “Introducció a la Ciència, la Creativitat i la Comunicació “. Les seves aportacions teòriques, des del saber acumulat en la seva experiència professional, van contribuir a dignificar socialment la pràctica professional del creatiu publicitari. Aquí està una de les claus de la singularitat de Ricarte. Però no és aquest el seu únic llegat.

Ricarte va trobar a les aules universitàries seva autèntica vocació professional de comunicador. I sempre d’acord amb la frase d’Arthur Koestler, que defensava l’activitat creativa com un procés d’aprenentatge en el qual mestre i deixeble són una mateixa persona. En aquest joc interactiu entre professor i alumne al voltant de la comunicació, Ricarte va saber deixar en desenes de promocions de llicenciats en Publicitat una empremta inesborrable del seu saber, del seu bon fer i del seu gran humanitat com a persona. Aquesta serà l’altra peça fonamental del llegat Ricarte que, sens dubte, romandrà.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *